Sabies que el dia internacional de la Dona...?

El Dia Internacional de la Dona es fixa el 8 de març amb motiu de la protesta per la manca d'aliments de les dones russes del 8 de març de 1917. Generalment s'atribueix la celebració a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York on hi moriren prop d’ un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i s'havien tancat dins la fàbrica. Els fets, però, foren tres: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton  i l'incendi de la Triangle Shirtwaist Company del 25 de març de 1911, on hi van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior ja s’havien manifestat i havien dut a terme una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona, les van dur a terme les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa, l'any 1910, en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin proposà la celebració del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més a més de la pau i la llibertat. Així, doncs, el 19 de febrer de 1911 les europees ja celebraren la diada.

Violències imaginades

Aquests dies hem rebut una altra mala notícia. Una altra dona, ha estat assassinada a mans del seu marit. Aquesta vegada però, la mala notícia ve acompanyada d’una alerta flagrant. Malgrat la dona va denunciar les amenaces i la violència rebuda per seu marit, la demanda fou desestimada degut a “la excesiva parquedad y la escasísima pasión y grado de convicción” per part de la dona. Més enllà de jutjar la eficàcia del sistema penal i jurídic sobre aquestes competències -que creiem mereixen un debat més profund i extens en un altre fòrum de discussió- val la pena llegir detingudament els motius pels quals la credibilitat d’aquesta dona va ser posada en dubte.
Que encara avui el grau de violència patida per una dona, hagi de ser mesurada pel seu grau de passió, ens pot donar una idea de com hem construït la imatge de la dona com a víctima. Ens adonem que un cop més, les dones no tenim veu a l’hora de fer evidents ni els nostres desigs, ni les nostres denuncies. Entre d’altres coses per que la cultura dominant, produïda i reproduïda des d’una mirada masculina en la seva immensa majoria, ha imaginat com és el patiment d’una dona. I aquesta imatge imaginada, i no pròpia, és la que encara avui indica la veracitat de certes actuacions.
És per això que hem d’aclamar les nostres veus.

Llegeix més.

El 31% de les padrines es dedica a cuidar dels néts i nétes

El País, 4-3-2011.
Gairebé un terç (31%) de les padrines espanyoles dedica la major part del seu temps a cuidar als néts i nétes. Així ho mostra un informe del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat elaborat juntament amb l'Imserso i l'Instituto de la Mujer, que avalua les condicions de vida de la població femenina major de 65 anys. Llegir més.

Deseaban un niño...

Gina té una qualitat que transformarà la seva vida, la capacitat de veure més enllà de les aparences. Però està marcada igualment per un altre tret que comparteix amb tantes altres dones: els seus pares volien un nen.

Deseaban un niño...  Anne Givaudan. Isthar Ediciones, 2011.