TENIM NOU BLOC!!!

Hola a totes!!!
Amb molta il·lusió us fem saber que tenim un nou bloc!!!
La nova direcció és:
Les Veus de les Dones
Aquest nou espai ens ofereix moltes més possibilitats per què pugueu participar i penjar tots aquells continguts que vulgueu!!

Si esteu interessades en ser autores del bloc, o us hi voleu subscriure per rebre notícies puntualment, només heu d'enviar un missatge amb els vostres nom i cognom, i el vostre correu electrònic a:
gestio.veus@gmail.com

Gràcies per formar-ne part!!

Les imatges de les dones en precari

Farà només unes setmanes des dels mitjans de comunicació es va obrir un debat del que no n'hem tornat a sentir a parlar. No sabem ben bé si és pel seu caràcter excessivament polèmic, o per si es tracta d'un fet de segon ordre.

La polèmica en qüestió versava sobre el següent fet: és lícit que el Consell d'Estat recomani la prohibició de la publicitat del treball sexual en la premsa escrita, si aquesta pràctica remunerada no és il·legal?

Un suggeriment com aquest no va ser ben rebut pel col·lectiu de les corporacions mediàtiques. Qui vol deixar de comptar amb una de les principals fonts de finançament d'un mitjà que, degut a les diferents finestres digitals, cada vegada veu més fràgil la pervivència de la seva tirada nacional diària? De fet, els diaris no es poden permetre el luxe de prescindir de les ofertes setmanals que, per un mòdic preu, es desfan d'estocs -llibres, dvd's...-que d'una altra manera no tindrien sortida mercantil. Per lògica doncs, prescindir de la publicitat sexual que ocupa la mitja d'una pàgina sencera, és un fet econòmicament parlant.

Els diaris han entrat, com tots els mitjans de comunicació, en la roda de la mercantilització cultural i informativa. Immersos en una dinàmica econòmica fortament competitiva, les corporacions mediàtiques han après que la informació té un preu. Així la seva resposta ha estat, més o menys conseqüent amb el principi de la mercantilització. De fet, es defensa un dret històric que és que tot allò que no és il·legal és comerciable i, per tant, és pubicitable. La llàstima és que aquest dret, per la pròpia agressivitat del mercat, no té temps per fer distincions en si allò que es publicita és tan prosaic com el fet d'ofertar un cotxe, o si allò que transcendeix al reclam és el dret a disposar de tot allò que es vulgui.

Certament, el tema que ens ocupa, es un tema delicat, doncs a dia d'avui, el treball sexual no és il·legal i tampoc, malgrat diferents iniciatives governamentals, ha trobat una fórmula de regulació ajustada a aquesta pràctica tan polèmica com estigmatitzada. Suposar el grau de llibertat o d'explotació que implica aquesta pràctica, i preguntar-se per la natura de la seva existència, és a dir, pel règim que marca la seva legalitat o il·legalitat, és el que encara no s'ha resolt i encara és un tema encara pendent en la nostra societat. Si d'una banda sabem que és tracta d'una pràctica que neix del domini i expansió de la masculinitat institucional, de l'altre és un fet que no es pot jutjar ni prejutjar fàcilment. difícil. I és precisament aquesta pregunta no resolta la que fomenta i permet que el treball sexual sigui un lloc de treball deplorable, la immensa majoria de les vegades. Però el que és cert és que el treball sexual existeix i que, a jutjar pel la escassetat i la poca qualitat en serveis, recursos i atencions que es mereixen les persones que hi treballen -és obvi, no ens referim als proxenetes- és una activitat de segona, una activitat marginal. Durant anys les dones que s'han dedicat al treball sexual s'han vist relegades a un pla quasi invisible en drets, i no se'ls ha permès tenir un espai propi ni una participació activa en la nostra societat fins que la gran maquinaria de les lògiques comercials han explotat i espectacularitzat els seus cossos i les ha fet entrar en els aparadors de les ofertes: tot el que vulguis i quan vulguis. I aquesta, cal dir-ho, és la única visibilitat i porta d'entrada que tenen a la nostra societat. La de la oferta i l'espectacle.

Judith Butler, en una conferencia celebrada el 2010 en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a propòsit dels conflictes bèl·lics, defensa que el drama de la guerra, més enllà de la naturalesa absurda del propi acte, i més enllà de la tragèdia de les morts i les pèrdues, és la producció i reproducció contínua, sobretot per part de les lògiques comunicatives, de la identificació dels territoris en els que es practica el conflicte en un estat de precarietat continu. I no només per que segons unes dinàmiques estereotipades, recolzades en gran mesura per les pràctiques informatives, tendim a associar els territoris en guerra amb territoris empobrits, sinó per la construcció d'identitats culturals precàries. Els marcs i els enquadraments que defineixen la guerra empobrixen dignitats i suprimeixen identitats culturals pròpies, riques i creatives en diversitat.

Preguntar-se sobre el grau de legalitat dels conflictes bèl·lics és un debat sense fi. Però preguntar-se sobre la conveniència del seu relat explica la pròpia dignitat humana.

És aquesta doncs la responsabilitat que haurien de plantejar-se els mitjans de comunicació. En comptes de tirar pilotes fora per no admetre que la seva existència depèn d'unes lògiques econòmiques ferotges, caldria ser més coherent i tenir en compte quina dignitat humana construeixen a partir dels seus relats informatius i de la publicitat que els finança dita informació. I els hi podem posar fàcil, doncs d'acord, admetem que viuen de la publicitat i que cal incorporar-la en les seves tirades. I també que el debat proposat és complex degut a una assignatura pendent de la nostra societat en quant a la regulació de treball sexual. Però, de veritat que és la única manera possible de publicitar el treball sexual? Cal precaritzar allò que ja és precari?

És irresponsable una resposta com la que els 'Senyors' de la premsa han donat davant una recomanació que han entès com a amenaça. Tan irresponsable com el tipus de publicitat que oferta el treball sexual. Tan irresponsable com publicar notícies sobre el grau d'educació i responsabilitat social pendent en la nostra societat, i a la vegada posar a l'abast de tothom la oferta d'un treball que s'ha construït i es segueix sostenint en precari.

Llegeix més

Llegeix més

LES DAMES NEGRES. NOVEL·LA POLICÍACA ESCRITA PER DONES

Autores: JOSEFINA DE ANDRÉS AREGENTE i ROSA GARCÍA RAYEGO
Editorial: FUNDAMENTOS
Data de publicació: 1/03/2011.
Llegir més.

Taller d'Energia Sexual Femenina

El Cercle d'Amigues de Selva et convida a participar en aquests tallers conduïts per l'Associació Arboleda de Gaia.

Dates i horaris:

Dissabte 25 de juny de 10h a 20h i Diumenge 26 de jun de 10h a 16h.

Lloc: Es Centre de Selva (darrera l'Esglesia), Mallorca.

PREU DEL TALLER: 125 € (Si reserves abans del 15 d' Abril 110 €

INFORMACIÓ i INSCRIPCIONS:
1·Cati Munar 659 380 845 per saber si hi ha places.

2· Deposita 80 € fent constar "Nom i cognom + Taller dones" a:

La Caixa. Nº de cuenta 2100 - 0232 - 43 - 0100369844

3· Envia un mail confirmant que ja has fet la teva reserva a mariannagaia@yahoo.es

Llegeix més

Diàlegs feministes a la llibreria Lluna

Apropa’t aquest dijous 14 d’abril a les 19h a la Llibreria Lluna.

S’organitzen uns diàlegs al voltant de

“Feminismo, religiones, laicidad”
Libreria Lluna
General Riera, 68, Palma

Alguna cosa més que "demanar disculpes"

AmecoPress, 08-04-2011.
La Fiscalia contra la violència de gènere investigarà l'article de Salvador Sostres en "El Mundo". Llegir més.

Denuncia a Salvador Sostres

"Les veus de les dones" denuncia enèrgicament qualsevol tipus d'exercici periodístic que des de el gamberrisme, la immaduresa o simplement, la manca de sentit comú, contribueix a una apologia de la violència contra les dones. Creiem que plataformes com aquestes contribueixen a la creació i la regulació de l'opinió pública, motiu pel que hem d'exigir un grau de responsabilitat social que no atempti sobre la qualitat i la dignitat a la vida de cap persona.
És per aquest motiu que denunciem l'exercici de Salvador Sostres com a periodista, i ens sumem a les campanyes de denuncia.
En el seu darrer article relata l'assassinat d'una jove a mans de la seva parella com un fet comprensible i fulletonesc que, a banda de no servir per res i no tenir cap gràcia, burla totes les veus de les dones.

Llegir més

MI PRIMER LIBRO SOBRE ELLAS

Sabies que al món encara existeixen llocs on es pensa que la dona és inferior a l'home?
A les pàgines d'aquest llibre coneixeràs a set dones admirables que, en èpoques en les quals no tenien dret a gairebé res, es van atrevir a lluitar pels seus somnis i van arribar, fins i tot, a canviar la història.

Mi primer libro sobre ellas.
Autora: Marta Rivera de la Cruz. Editorial: ANAYA, 2011.

Chacón

AmecoPress, 5-4-2011.
Podria una dona ser la propera Presidenta d'Espanya? Llegir més.

No som víctimes!

Penso que les dones no ens hem de promocionar ni exigir els nostres drets en qualitat de víctimes. D'això ja s'encarrega els informatius, la publicitat, les telenovel·les, les cançons populars...Si fem un recompte, ens sorprendrem de la de vegades que ens diuen que la violència sobre les dones, sigui física o econòmica, és per culpa nostra. Ens neguem a estar assegudes on fins ara se'ns havia assignat i clar, ens maten o ens maltracten per que els llos que ocupem, fins ara, quasi en exclusiva, eren propietat i usdefruit d'uns altres.
També ens sorprendrem de la de vegades que es mostra els nostres cossos com a carnassa de manera gratuïta. O bé entronats en l'imaginari eròtic o bé sent lloc adient i natural de tot un munt de malalties que, aquesta vegada no, no patim nosaltres en exclusiva. I és clar, tanta carn acaba confonent i devenim objectes. I mira tu la paradoxa, els objectes, malgrat ser estèticament adients per 'embellir' malalties, no en necessiten de plans sanitaris dedicats a cobrir les necessitats justes i naturals que sí patim les dones en exclusiva.
Com dèiem, tot això no cal dir-ho per promocionar alguns dels drets que ens mereixem. I és clar, com que tampoc tenim cap llei que ho aprovi i ho validi, la pregunta és, deixem que els altres ho diguin per nosaltres? Volem ser encara víctimes?

Presentació del llibre: Històries de vida, Històries de Violència

El COPIB (Col.legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears) organitza la presentació d’aquest llibre d’Elvira Aparici i Carme Estarellas. Dia 13 d’abril a les 19’30h. al saló d’actes del COPIB. Llegir més.

Històries de vida, Històries de violència

En aquesta obra les seves autores parteixen del fet que a la societat actual el desenvolupament personal i la participació de les dones no es dóna en igualtat, per tant és necessari trobar propostes, generar espais i serveis que afavoreixin que les dones puguin assumir el paper protagonista del seu propi creixement, puguin esdevenir ciutadanes autònomes i de la seva pròpia vida.

Històries de vida, Històries de violència. Si la meva parella em fa mal, perquè segueixo amb ella? Elvira Aparici i Carme Estarellas. Editorial Aresta, 2010.