Les Veus de les dones som una xarxa feminista de dones de Mallorca, constituida el 2011 gràcies a l'impuls d’un grup de dones, compromeses amb els valors socials i d’igualtat
Durant el nostre primer any de vida, en el que vam comptar amb suport institucional del Consell de Mallorca, vam endegar un procés participatiu amb l'objectiu de cohesionar les experiències de que les dones vivim, desenvolupem i transmetem en la nostra quotidianitat. D'aquest procés, en el que vam participar més de 100 dones a títol individual i en nom de diferents associacions, entitats i col·lectius de dones, ens queda una arxiu audiovisual (You Tube: lesveusdelesdones), que avui defineix els nostres objectius: quins son els reptes de les dones i què significa ser dona en l'actualitat.
Avui, Les Veus de les Dones és un projecte independent. La nostra força és la nostra xarxa des del que sumar tantes veus com sigui possible, i treballar per fer de les experiències de les dones unes experiències de valor, i fer evident que nosaltres també intervenim en els processos de creació de l'esfera i la opinió pública.
És per això que ens sumem a la onada de la 'Marea Violeta', en la que el dia 14 de febrer, des de diferents municipis de l'estat espanyol, milers de persones reclamem uns drets i manifestem el nostre desacord amb les diferents actuacions governamentals en qüestió de polítiques públiques. Actuacions que si bé en un principi recauen principalment en les formes d'atenció i participació de les dones, tenen unes repercussions universals, i ermen la confortabilitat i seguretat de tota la nostra societat.
Tancar centres d'atenció a les dones -que haurien d'estar oberts d'acord amb la llei-, i reduir sistemàticament els pressupostos destinats a promoure les polítiques d'igualtat, complica, si és que no fa inexistents, els tràmits de denuncia de situacions de dependència o violència, depauperant d'aquesta manera drets i serveis públics propis de les societats democràtiques. A més, aquestes retallades, sovint també impliquen costos i taxes econòmiques a les que les dones hem de fer front, i que hem de sumar a un procés burocràtic retrògrada, que més que permetre optar a un dret o servei, moltes vegades ens situa en una incòmode situació en la que hem de justificar i demostrar la necessitat del seu benefici. Així, amb les dificultats d'accés i d'execució, s'aconsegueix naturalitzar la ineficàcia d'un fet existent, que condueix a la mort natural del propi servei.
D'altra banda, avui les dones hem de veure com discursos antiquats i que creiem obsolets interfereixen altre vegada en la decisió de com viure el propi cos, com si en tots els anys en els que s'ha lluitat, estudiat i inclús professionalitzat l'exercici de la nostra salut sexual, no haguessin demostrat cap progrés ni avenç per el bé de tota la nostra societat.
Amb tot això es desautoritza tot el saber i fer de les dones, alhora que es minimitzen els nostres reptes, personals i col·lectius, implícits en els processos de participació de l'esfera pública. Amb tot això, insistim, es neguen uns drets i exercicis que si bé recauen directament sobre els cossos i la quotidianitat de les dones, tenen unes implicacions universals, en benefici de tota la societat.
Les veus de les dones
