dilluns, 14 de febrer del 2011

Taller d'Experimentació Tèxtil al Centre Penitenciari de Palma de Mallorca.

El 27 d'octubre de 2010, es va iniciar un taller d'experimentació tèxtil i desenvolupament de la consciència corporal i autoestima, dirigit a les dones internes del Centre Penitenciari de Palma de Mallorca, promoguda pel Consell de Mallorca- GENÈRICA. Com a cloenda del taller, es va celebrar una  desfilada de les 14 autores, que va marcar el punt final d’aquesta experiència innovadora i sense precedents. 

"L'art té un poder enorme: té el poder de tornar al domini de la vida, domini de la humanitat, la vida que ha estat profanada.”

 
Aquesta reflexió tan encertada de l'artista Doris Salcedo, va servir per endegar un projecte centrat en la problemàtica de dones afectades per situacions de risc d'exclusió social, trastorn personal i maltractament.
Amb el propòsit de potenciar l'ús metafòric del concepte guia, summament femení: Costura / Sutura, Reparació / Sanació, es van realitzar els treballs a partir de retalls, fragments i sobrants de procedència tèxtil.

Les dones que mai havien estat en contacte amb el món de la creació, van detectar els progressius canvis de millora personal a mesura que van avançar els seus treballs. La marginalitat significa la fractura del simbòlic, que redueix la vida a una mera estratègia de supervivència.

El curs va possibilitar les dones connectar amb la seva pròpia autoconsciència, els va connectar amb el seu cos, els seus desitjos, complexos i limitacions. El primer treball va consistir a realitzar un autoretrat sobre una samarreta. Aquí, se'ls va brindar el seu propi espai en blanc a intervenir, a manera de lliure elecció i expressió artística.

Les primeres reaccions representen la por i la impotència davant d'una tasca mai afrontada, un reflex viu de la seva vida actual de recluses. Malgrat els seus prejudicis, van comprovar que disposaven d'habilitat i destresa en la realització del primer exercici creatiu. Comencen a agitar, disminueix la por i s'enfronten a noves tasques amb curiositat i ganes d'aprendre. Cada peça elaborada i acabada representa un trofeu de superació personal. Les hores de treball en el taller es converteixen en un temps on la seva imaginació traspassa els murs de la presó i una llavor d'esperança, la de trobar una segona oportunitat a la vida després, s'apodera d'elles.
No tots els dies són d'humor ascendent. La condició de la privació de llibertat és un gresol de tensions i depressions. Els sentiments estan a flor de pell i en un segon pot girar la brúixola de l'humor d'un extrem a l'altre. Hi va haver moments de combats verbals, prolongacions de les querelles, que portaven del mòdul sense resoldre.

Amb Anna Maria Vidal, experta en comunicació i desenvolupament personal, es va parlar de les seves vides anteriors i va quedar reflectit el maltractament que segueix pesant sobre la condició de dona. Amb ella comencen a prendre consciència que és possible recuperar la seva dignitat com a dones, modificar la mirada sobre elles mateixes i sobre el seu entorn, sortir de la desautorització personal i social.

La desfilada va presidir el procés com a plasmació del gran repte personal de cada participant, i va ser tant fre com a motor de decisions i suspensions. Els processos no són lineals. La desfilada representava sobretot un nord, la il·lusió de viure un moment de glòria i de gran satisfacció, la culminació d'una travessia particular que els brindava obertura, oxigen i regeneració

Mona Belizan, especialista en pedagogia corporal, no només va entrenar el moviment de les models, sinó que va dirigir la coordinació en l'escenari d'una coreografia natural i dinàmica. La màgia de la música i l'entusiasme del públic ple de calor i admiració, van transformar a les preses. Aquell dia les dones van oblidar la seva condemna i es van convertir en protagonistes d'un film que elles mateixes havien escrit.

A partir d'aquest moment, queda obert l'interrogant: i després, què?
Les llavors necessiten ser regades i tenir cura de  la terra per poder germinar i fer eclosió.

Per les que hem participat en aquest projecte, queda sobre la taula com seguir generant i, sobretot, sostenint, processos de reconstrucció personal per als col·lectius amb menys oportunitats. El debat sobre quin tipus d'autonomia volem fomentar, inclosa l'econòmica, ens espera com a prolongació d'aquesta experiència que ha nascut amb voluntat de seguir creixent. La impulsa, el desig d'aportar un gra de sorra en la complexa tasca de millorar el món en què vivim, del qual som tots i totes responsables.

 
Directora i autora del projecte:

Cris Pink, artista plàstica i dissenyadora

Concurs "Involucrados" del Grupo Cortefiel para proyectos solidarios 2011

Adreçats a entitats sense ànim de lucre. Per projectes orientats a millorar la qualitat de vida dels col·lectius més desfavorits en el següents  àmbits: pobresa, salut, infància, dona, marginació, sensibilització educació, integració, cooperació internacional, voluntariat o medi ambient. Més informació a:

Seminari de Formació. “Pedagogía de la persona. Cuerpo-Conciencia-Energia”

 Organitzat per: Estudi Cos i Moviment i Centre d’estudis d’educació corporal. Més informació a:
http://www.cuerpoymovimientoeducacion.com/