“Energía para la Solidaridad”, més informació a:
http://www.iberdrola.es/webibd/corporativa/iberdrola?IDPAG=ESWEBCONFUNARECOOAYU11
divendres, 25 de març del 2011
No a la Llei d'Igualtat
Aquesta setmana ens han denegat l'aprovació de la Llei d'Igualtat. I diem que ens l'han denegat doncs, malgrat els enormes beneficis que un tall legal com aquest hagués pogut proporcionar al benestar de les dones, la ciutadania i la societat en general, i malgrat l'ampliació que possibilita sumar lleis dirigides a la mateixa finalitat, la llei no ha estat aprovada.
Quan sembla que finalment, el ple segle XXI, hem decidit que les dones tenim drets i mereixem drets; quan sembla que l'exercici parlamentari (autonòmic i nacional) es troba en un moment de consens en la seva aplicació i actua en conseqüència; quan sembla que els organismes reguladors europeus i internacionals també impulsen indicatives d'intervenció com la recent inaugurada agència de la ONU que treballarà en pro de la igualtat de les dones i el seu empoderament; quan sembla que les dones, des de la nostra quotidianitat, des de les nostres professions, des del carrer, des de la nostra feina educadora, activista i posició personal per fi celebrem la possibilitat del que pot significar que s'obrin noves oportunitats per a nosaltres.... a tots els nivells....
Com pot ser que, malgrat tot, segueixi primant la estratègia per sobre el deure i la responsabilitat? Com pot ser que les persones que es dediquen a la política, a hores d'ara, encara decideixen d'esquenes a les demandes de les veus de les dones?
Les veus de les dones, ara, tenen més força que mai. Hem de treballar per fer sentir la nostra força, per fer notar el benefici de les nostres demandes per el benestar humà, i sobretot, a través de la nostra autoritat, exigir responsabilitat.
Quan sembla que finalment, el ple segle XXI, hem decidit que les dones tenim drets i mereixem drets; quan sembla que l'exercici parlamentari (autonòmic i nacional) es troba en un moment de consens en la seva aplicació i actua en conseqüència; quan sembla que els organismes reguladors europeus i internacionals també impulsen indicatives d'intervenció com la recent inaugurada agència de la ONU que treballarà en pro de la igualtat de les dones i el seu empoderament; quan sembla que les dones, des de la nostra quotidianitat, des de les nostres professions, des del carrer, des de la nostra feina educadora, activista i posició personal per fi celebrem la possibilitat del que pot significar que s'obrin noves oportunitats per a nosaltres.... a tots els nivells....
Com pot ser que, malgrat tot, segueixi primant la estratègia per sobre el deure i la responsabilitat? Com pot ser que les persones que es dediquen a la política, a hores d'ara, encara decideixen d'esquenes a les demandes de les veus de les dones?
Les veus de les dones, ara, tenen més força que mai. Hem de treballar per fer sentir la nostra força, per fer notar el benefici de les nostres demandes per el benestar humà, i sobretot, a través de la nostra autoritat, exigir responsabilitat.
Yo maté a Sherezade
Un llibre valent i radical que defensa la llibertat de la dona àrab. Joumana Haddad pretén derrocar la imatge de la dona àrab submissa i tradicional que circula majoritàriament a Occident i demostrar que el feminisme té sentit a l'Orient Mitjà.
Yo maté a Sherezade. Confesiones de una mujer árabe furiosa.
Joumana Haddad. Editorial Debate, 2011.
Yo maté a Sherezade. Confesiones de una mujer árabe furiosa.
Joumana Haddad. Editorial Debate, 2011.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)