Penso que les dones no ens hem de promocionar ni exigir els nostres drets en qualitat de víctimes. D'això ja s'encarrega els informatius, la publicitat, les telenovel·les, les cançons populars...Si fem un recompte, ens sorprendrem de la de vegades que ens diuen que la violència sobre les dones, sigui física o econòmica, és per culpa nostra. Ens neguem a estar assegudes on fins ara se'ns havia assignat i clar, ens maten o ens maltracten per que els llos que ocupem, fins ara, quasi en exclusiva, eren propietat i usdefruit d'uns altres.
També ens sorprendrem de la de vegades que es mostra els nostres cossos com a carnassa de manera gratuïta. O bé entronats en l'imaginari eròtic o bé sent lloc adient i natural de tot un munt de malalties que, aquesta vegada no, no patim nosaltres en exclusiva. I és clar, tanta carn acaba confonent i devenim objectes. I mira tu la paradoxa, els objectes, malgrat ser estèticament adients per 'embellir' malalties, no en necessiten de plans sanitaris dedicats a cobrir les necessitats justes i naturals que sí patim les dones en exclusiva.
Com dèiem, tot això no cal dir-ho per promocionar alguns dels drets que ens mereixem. I és clar, com que tampoc tenim cap llei que ho aprovi i ho validi, la pregunta és, deixem que els altres ho diguin per nosaltres? Volem ser encara víctimes?
