Aquests dies hem rebut una altra mala notícia. Una altra dona, ha estat assassinada a mans del seu marit. Aquesta vegada però, la mala notícia ve acompanyada d’una alerta flagrant. Malgrat la dona va denunciar les amenaces i la violència rebuda per seu marit, la demanda fou desestimada degut a “la excesiva parquedad y la escasísima pasión y grado de convicción” per part de la dona. Més enllà de jutjar la eficàcia del sistema penal i jurídic sobre aquestes competències -que creiem mereixen un debat més profund i extens en un altre fòrum de discussió- val la pena llegir detingudament els motius pels quals la credibilitat d’aquesta dona va ser posada en dubte.
Que encara avui el grau de violència patida per una dona, hagi de ser mesurada pel seu grau de passió, ens pot donar una idea de com hem construït la imatge de la dona com a víctima. Ens adonem que un cop més, les dones no tenim veu a l’hora de fer evidents ni els nostres desigs, ni les nostres denuncies. Entre d’altres coses per que la cultura dominant, produïda i reproduïda des d’una mirada masculina en la seva immensa majoria, ha imaginat com és el patiment d’una dona. I aquesta imatge imaginada, i no pròpia, és la que encara avui indica la veracitat de certes actuacions.
És per això que hem d’aclamar les nostres veus.
Llegeix més.
1 comentari:
Totalmente de acuerdo. Ese estigma de comportamiento lloroso que se nos presupone, puede desgraciadamente condicionar como en este caso nuestra vida. El otro día yo comentaba respecto al test de peligrosidad de maltratadores que elabora la policia y pasa a los/las jueces/zas para dictar o no medidas de protección, que como se puede medir "la intencionalidad de matar". Ha habido un caso en Andalucia en el que a la mujer se le negó el Tf porque el indice de peligrosidad así medido era bajo. Acabó muerta.
Y luego nos tenemos que comer lo de "las falsas denuncias"
Publica un comentari a l'entrada